auge del blockchain i les seves possibilitats reals d’aplicació en els registres de les Administracions públiques

Abstract

La tecnologia blockchain (distributed ledger technology, DLT) dota els objectes d’una identitat digital permanent en el temps al marge de la seva naturalesa, i ha irromput amb força en diversos camps junt amb les criptomonedes. Més enllà de l’auge en l’àmbit financer, la seva aplicació en l’Administració pública es preveu àmplia i rupturista, especialment en el registre de diversos tipus d’actius, i la Unió Europea es configura com un dels seus impulsors principals. No obstant això, aquesta tecnologia està encara en un estat embrionari i la literatura actual tendeix a exaltar-ne els possibles beneficis sense analitzar-ne de manera sistemàtica la implementació o limitacions. Així mateix, costa trobar exemples de projectes consolidats en l’àmbit governamental, sobretot a causa de la reforma normativa que n’ha de precedir l’adopció plena. Aquest article aborda aquesta deficiència i recull un compendi de casos reals de registres d’identitats i de la propietat sobre tecnologia blockchain, de tall europeu i internacional (en països com Estònia, Suècia o Estats Units). A partir d’aquesta anàlisi, i aplicant una doble classificació funcional i tècnica, n’examina els diferents esquemes de funcionament i n’extreu les principals implicacions i reptes en el marc legal vigent. Recorre a una perspectiva tecnicojurídica i presta atenció especial a aspectes com els contractes intel·ligents (smart contracts).